Arran d’un post que vaig llegir a aquest bloc em va sorgir el dubte de si seria convenient o no que les dades del suïcidi foren públiques. Després de llegir uns quants articles, m’agradaria compartir les conclusions a les que he arribat i convidar-vos a compartir les vostres opinions, sobre tot, perquè considere que aquest és un tema prou delicat en el que actuen molts factors que potser no haja considerat i que podríem debatre entre tots.
Un tema tabú
Els suïcidis han estat silenciats als mitjans de comunicació durant dècades per por a l’efecte contagi tot i que és considerada com la primera causa de mort violenta a Espanya. Uns 3.500 morts a l’any i cap rastre de campanyes socials de prevenció. En molts dels casos s’oculta per l’estigma social i el sentiment de culpa per part dels familiars del suïcida.
Crisi i suïcidis
El suïcidi és una qüestió social, afecta a un gran nombre de persones (nou al dia) i per tant ha de ser considerat com un autèntic problema de salut pública.
Un dels factors desencadenants dels suïcidis són les malalties mentals (les persones que les pateixen tenen major proporció de suïcidis i el risc de patir-los és també major) però a més, intervenen, i són importants, factors socials i psicològics. Malgrat que encara no es poden confirmar estadísticament que el nombre de suïcidis haja augmentat amb la crisi, és inqüestionable pensar que els problemes que està generant la crisi actual afecten directament a l’estat anímic dels individus: atur, desnonaments, impossibilitat per satisfer les necessitats bàsiques, exclusió social, desigualtat, pobresa, pèrdua d’estatus econòmic... Tots estos fets suposen una gran crisi en la vida de l’individu dins de la societat, on l’esperança desapareix i es generen sentiments de desesperació on es fa necessària l’ajuda psicològica. Remarcant els casos més extrems on els individus veuen el suïcidi com l’única eixida, com hem vist últimament amb els desnonaments, per exemple.
Per què és important mantindre informada a la societat sobre els suïcidis?
Un tema tabú
Els suïcidis han estat silenciats als mitjans de comunicació durant dècades per por a l’efecte contagi tot i que és considerada com la primera causa de mort violenta a Espanya. Uns 3.500 morts a l’any i cap rastre de campanyes socials de prevenció. En molts dels casos s’oculta per l’estigma social i el sentiment de culpa per part dels familiars del suïcida.
Crisi i suïcidis
El suïcidi és una qüestió social, afecta a un gran nombre de persones (nou al dia) i per tant ha de ser considerat com un autèntic problema de salut pública.
Un dels factors desencadenants dels suïcidis són les malalties mentals (les persones que les pateixen tenen major proporció de suïcidis i el risc de patir-los és també major) però a més, intervenen, i són importants, factors socials i psicològics. Malgrat que encara no es poden confirmar estadísticament que el nombre de suïcidis haja augmentat amb la crisi, és inqüestionable pensar que els problemes que està generant la crisi actual afecten directament a l’estat anímic dels individus: atur, desnonaments, impossibilitat per satisfer les necessitats bàsiques, exclusió social, desigualtat, pobresa, pèrdua d’estatus econòmic... Tots estos fets suposen una gran crisi en la vida de l’individu dins de la societat, on l’esperança desapareix i es generen sentiments de desesperació on es fa necessària l’ajuda psicològica. Remarcant els casos més extrems on els individus veuen el suïcidi com l’única eixida, com hem vist últimament amb els desnonaments, per exemple.
Per què és important mantindre informada a la societat sobre els suïcidis?
1. És important fer públiques les dades dels suïcidis, millorar l’arreplegada de dades i les causes de les morts per facilitar posteriors investigacions amb l’objectiu de conèixer més sobre la qüestió i tractar de posar solucions al problema mitjançant campanyes de prevenció de tot tipus.
2. Cal informar adequadament a la societat: ocultar la informació no suposa evitar el problema. Tant l'OMS com el Ministerio de Sanidad reconeixen que pareix existir una associació entre el tractament inadequat de les notícies i l’efecte contagi, no obstant, posen l’èmfasi en que informar a la societat també pot exercir un efecte preventiu del suïcidi (l’efecte Papageno i del que quasi no hi ha informació). Amb aquest objectiu, editaren una guia on dediquen un apartat a les recomanacions per als professionals de la comunicació sobre com abordar i publicar les notícies d’intents de suïcidis o suïcidis.
3. L’individu que es lleva la vida perquè li ho han llevat tot... es mata o el maten?
Quan els suïcidis es produeixen per factors socials, o que esdevenen psicològics per factors socioeconòmics, estem davant d’indicadors que demostren que la societat no està funcionant bé. És la conseqüència visible de l’impacte extremadament tràgic que poden tindre les polítiques i les lleis, marcades per qui té poder, sobre les nostres vides. Per aquest motiu, cal que les dades siguen públiques i que els ciutadans puguem prendre consciència directa del problema, organitzar-nos i mobilitzar-nos per tal d’acabar amb aquesta situació d’opressió.
2. Cal informar adequadament a la societat: ocultar la informació no suposa evitar el problema. Tant l'OMS com el Ministerio de Sanidad reconeixen que pareix existir una associació entre el tractament inadequat de les notícies i l’efecte contagi, no obstant, posen l’èmfasi en que informar a la societat també pot exercir un efecte preventiu del suïcidi (l’efecte Papageno i del que quasi no hi ha informació). Amb aquest objectiu, editaren una guia on dediquen un apartat a les recomanacions per als professionals de la comunicació sobre com abordar i publicar les notícies d’intents de suïcidis o suïcidis.
3. L’individu que es lleva la vida perquè li ho han llevat tot... es mata o el maten?
Quan els suïcidis es produeixen per factors socials, o que esdevenen psicològics per factors socioeconòmics, estem davant d’indicadors que demostren que la societat no està funcionant bé. És la conseqüència visible de l’impacte extremadament tràgic que poden tindre les polítiques i les lleis, marcades per qui té poder, sobre les nostres vides. Per aquest motiu, cal que les dades siguen públiques i que els ciutadans puguem prendre consciència directa del problema, organitzar-nos i mobilitzar-nos per tal d’acabar amb aquesta situació d’opressió.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaTotalment d'acord amb tu Carol.
ResponEliminaConsidere que els mitjans de comunicació deurien tenir molt en compte les recomanacions de la OMS a l'hora de tractar aquest tipus de notícies ja que aquestos tenen molta influència en l'opinió pública.
Enhorabona per el post, Carol. Jo també coincideix en que el suïcidi es un tema tabú, del que poc coneixem, excepte quan el suicida es algú famós.
ResponEliminaPel que fa a l'impacte de la crisi economica en el suïcidi, creec que reflexa com els problemes de la societat (l'atur, els desnonaments, la pobresa...) afecten a la vida dels individus. En aquest sentit el suïcidi és un indicador de que la societat no funciona bé i també de que hi ha una relació directa entre allò macro i allò micro.